Las otras verdades del TDAH -05-: Interrogantes en el tratamiento farmacológico del TDAH

TDAH = Déficit de Atención e Hiperactividad

Artículo de Carles Alós Alcalde – Psicólogo y Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental en la que exponen “Las otras verdades del TDAH.

Quinta parte: Interrogantes en el tratamiento farmacológico del TDAH

El tratamiento de primera elección para el TDAH, el metilfenidato, se utilizó inicialmente

como analéptico en el tratamiento de la narcolepsia y en la recuperación del coma inducido por barbitúricos. Es un compuesto derivado de la piperidina, de estructura

similar a las anfetaminas Se comercializa bajo el nombre de Rubifén®. Fue autorizado

en España en 1981. Posteriormente apareció Concerta® (2003) y Medikinet® (2007),

cuya forma farmacéutica es de liberación prolongada.

No cura el TDAH. Su efecto se limita a unas horas. Aparte de casos concretos, globalmente considerados, los escolares que lo utilizan no tienen a largo plazo mejor rendimiento académico. (Advokat C. Vinci C., 2012) (Smith M.E. Farah M.J, 2011) (Volkow N.D. et al., 2011).

Su mecanismo de acción es complejo, y no está todavía bien definido. (Swanson J. et al,

2011) aunque presenta claras similitudes con la cocaína: se une a receptores moleculares

similares en el cerebro, incrementando los niveles de dopamina, pero, a diferencia

de aquella, el metilfenidato tarda mucho más tanto en hacer efecto como en que éste

desparezca, por lo que no tiene el mismo componente adictivo (Volkow N. et al, 1999)

Según los fabricantes, está comprobado su efecto beneficioso a corto plazo, mejorando los niveles de atención y disminuyendo la hiperactividad, en el 70% de pacientes. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2007).

Miles de estudios parecen avalar la utilidad de este fármaco, pero sin embargo, está

documentado que sus efectos favorables se diluyen con el tiempo. Los adolescentes que han recibido medicación durante años, no presentan mejorías significativas en comparación con otro tipo de terapias. (Molina & al., 2009)

A pesar de ello, se comercializa con agresivas campañas publicitarias que subrayan que su eficacia ha sido probada científicamente. En el informe sobre TDAH publicado por el

Gobierno Vasco, (Lasa-Zulueta A. JorqueraCuevas C., 2009) se dice en relación a las

campañas publicitarias para fomentar la prescripción de metilfenidato:

“El grave problema que tales prácticas acarrea es que, con su escasa o sesgada

fundamentación, contribuyen a la confusión y descrédito de la comunidad médico-científica y de la validez de las conclusiones obtenidas de la verdadera medicina basada en la evidencia.”

Se suele argumentar que la medicación es la única opción válida y fiable, que las terapias “alternativas” no están demostradas científicamente, y por tanto, no se recomiendan.

Sin embargo, muchos médicos las utilizan con éxito y gozan de un merecido prestigio por sus éxitos clínicos continuados. Miles de familias y profesionales podrían dar testimonio. Si se trata de ayudar a los niños con TDAH, ¿no sería lógico aprender de ellos e investigar en la dirección que nos señalan? ¿Hemos de esperar a que aparezca el artículo científico que bendiga sus métodos terapéuticos?

Seamos claros: investigar cuesta mucho dinero, y no está al alcance de todos. Cualquier

terapia no farmacológica, por más efectiva que sea, puede tardar décadas en ser demostrada, simplemente por falta de recursos. A nadie le interesa invertir en investigación si luego no va a obtener una patente rentable. Así las cosas,

vemos que la mayor parte de investigaciones están financiadas por la industria farmacéutica, que decide qué y quién ha de investigar a su conveniencia.

La Guía Oficial de la Generalitat de Catalunya sobre el TDAH, partiendo del modelo

biologista, recomienda la medicación como tratamiento principal. La guía descalifica

una larga lista de terapias con gran facilidad (A pesar de que algunas terapias como la homeopatía (Heiner, 2005) o el neurofeedback (Lansbergen, 2011) han publicado ya trabajos doble ciego con resultados positivos), hecho que pone de manifiesto de nuevo el divorcio existente entre las terapias “oficiales” y las “alternativas”. Veintidós de los autores de esa publicación declaran conflicto de intereses con laboratorios farmacéuticos. En una guía oficial quizás sería deseable un mayor grado de independencia e imparcialidad.

Algunos profesionales de la salud optan por no salirse ni un ápice del guión y permanecer

estrictamente dentro de la comunidad científica. Creen que así ofrecen lo mejor a sus clientes. Otros optan por utilizar las herramientas que les funcionan, sin esperar a su validación empírica. Nos guste o no, ambas posturas coexisten y deberían ser respetadas. Es el paciente el que debe decidir cómo ser tratado y para ello, debe recibir información clara, rigurosa y objetiva.

Las cifras del metilfenidato

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya señala:

“El metilfenidato y la atomoxetina se han asociado a efectos adversos graves, como trastornos cardíacos y psiquiátricos, y pueden producir retraso de crecimiento a largo plazo. Los riesgos de estos fármacos refuerzan la necesidad de una valoración cuidadosa de la relación beneficio-riesgo en esta población y justifican restringir su uso a casos muy especiales”

(Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010)

¿Se está haciendo caso de esta recomendación? Los números parecen indicar que no.

Según datos facilitados por la Generalitat de Catalunya, en 2005 había unos 5.000

pacientes tratados con metilfenidato. A principios de 2010 la cifra ascendía ya a

17.500, a los que hay que añadir otros 800 tratados con atomoxetina, otro fármaco cuyo

consumo crece rápidamente. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010).

A nivel internacional, en 1990 el consumo anual era de 2,8 toneladas. En cuatro años

se pasó a 9 toneladas. Las Naciones Unidas dieron la voz de alarma sobre el incremento

inusitado de esta medicación en los niños, llamando la atención sobre el hecho de que

sólo unos pocos médicos (el 1%), estaban prescribiendo todas las recetas. (Naciones

Unidas, Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes, 2011). En la reunión del

Comité de los Derechos del Niño celebrado en Oslo en Enero 2010, se ha reiterado la

preocupación por esta situación. (Naciones Unidas, 2010).

En la actualidad, el consumo de metilfenidato sobrepasa las 44 toneladas anuales. EEUU

está a la cabeza en cuanto a producción y consumo. Diez millones de niños fueron

diagnosticados de TDAH en 2010 en los EEUU. Eso representa un aumento del 66%

en diez años. En la actualidad, más de cinco millones están medicados. Sólo en este país la factura por fármacos para el TDAH ascendió en 2011 a casi 8.000 millones de dólares. El doble que cinco años atrás. (IMSD Institute for healthcare informatics, 2012). La facturación por TDAH ya supera al gasto por vacunas.

Si se considera el consumo de metilfenidato por cada mil habitantes, el ranking lo lidera

Canadá, con 20 dosis diarias y Holanda con 16. Ambos países han multiplicado el consumo por diez, en cinco años. En EEUU lo han duplicado, pasando de 7 a 15. España está todavía lejos de esas cifras, pero se ha convertido en uno de los primeros  productores y consumidores, con un notable incremento anual.

Consumimos 2 dosis diarias por cada mil habitantes, al igual que en Alemania, Bélgica

o Australia. También en estos países se ha doblado el consumo en cinco años. (Naciones

Unidas, Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes, 2011).

Nos gusta solucionar los problemas con rapidez y los medicamentos ofrecen

aparentemente esa posibilidad. El 15% de la población española consume tranquilizantes.

Compramos 52 millones de unidades al año y otros 33 millones de antidepresivos, con

un incremento del 6% anual. El TDAH ha convertido también a los niños en grandes

consumidores de psicotrópicos. Uno se pregunta si no hemos perdido el rumbo.

¿Científicamente demostrados?

En un reciente artículo publicado en la revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos, Infocop, (De Vicente A. et al., 2012) se cuestiona abiertamente el modelo farmacológico en el tratamiento de los trastornos mentales, haciéndose eco de estudios que revelan que la eficacia de estos medicamentos es más que dudosa. Una excelente recopilación sobre este tema se encuentra en el libro recientemente publicado por el Dr. Bentall (Bentall, 2011).

Parece que el metilfenidato no se salva de esta crítica. La Universidad de Oregón, analiza cada año cientos de artículos científicos publicados sobre una amplia gama de medicamentos. Su último informe –de doscientas páginas– sobre fármacos para el TDAH, analiza con rigor los procedimientos experimentales utilizados para validar la eficacia de estos medicamentos y pone en evidencia numerosos errores metodológicos presentes en estas investigaciones, señalando que la pretendida eficacia de los fármacos para el TDAH, no está tan demostrada como parece (McDonagh M.S. et al., 2011).

¿Son seguros estos medicamentos?

Según datos oficiales, hasta enero de 2008 se habían recogido en España 77 notificaciones por reacciones adversas, 40 de las cuales se consideraron graves y dos de ellas, mortales. En abril 2010, se duplicaron, pasando a 143.9 (De los cuales 27 correspondieron a Catalunya, considerándose la mitad, graves.) (Centro de Farmacovigilancia de Castilla y León, 2008).

El metilfenidato altera todos los circuitos dopaminérgicos, no sólo los que a priori

interesarían. Eso incluye el sistema digestivo, el sistema inmunitario y otras áreas cerebrales no directamente vinculadas con la atención y la hiperactividad. (Cavaliere C. et al., 2012), lo que explica la larga lista de efectos secundarios que aparecen en los prospectos farmacéuticos.

Los terapeutas que se muestran contrarios a la medicación con psicoestimulantes para el

TDAH, argumentan principalmente que no está comprobado que la medicación sea segura a largo plazo. (Sparks J.A. Duncan B.L., 2004). Llama la atención que a pesar de que se utiliza el metilfenidato desde hace décadas, no haya, entre los más de 11.000 estudios realizados sobre el TDAH, ninguno que evalúe con rigor las consecuencias de la medicación a lo largo de los años.

Un desinterés que genera sospechas, ya que se sabe que muchos fármacos psiquiátricos provocan daños cerebrales tras un uso continuado (Whitaker, 2005) y que el metilfenidato provoca cambios cerebrales en animales de experimentación tras una administración prolongada. (Gray, 2007) (Cavaliere C. et al., 2012) (Komatsu D.E. et al, 2012).

Frecuentemente observamos niños tristes, apagados, a partir de su medicación: Es la

disforia, un efecto secundario que se considera poco frecuente, en clara contradicción con

la experiencia cotidiana. En el congreso internacional de neuropediatría infantil celebrado en marzo 2012 en Valencia, se presentó una comunicación sobre la disforia en

la medicación con metilfenidato. (Fernández E. Bernal N., 2012), en la que los ponentes

reconocían: “aunque los cambios de carácter son citados como raros por los diferentes

autores, en nuestra opinión no son tan raros”.

En 2009, la Agencia Europea del Medicamento (Agencia Española de Medicamentos y

Productos Sanitarios, 2009) revisó la relación beneficio-riesgo del metilfenidato, a raíz de informes que lo asociaban a trastornos cardiovasculares, psiquiátricos y cerebrovasculares. Se concluyó que la relación beneficio-riesgo es favorable, siempre que

se respeten unas ciertas condiciones de uso, que han de aparecer en los prospectos, y que incluyen, entre otras, la realización previa de un examen cardiovascular y psiquiátrico.

La Generalitat de Catalunya, haciéndose eco de estas directrices internacionales aconsejó en 2010 que se realizaran estas exploraciones. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010).

Curiosamente, el mismo año publicó la Generalitat la Guía del TDAH, que elaboró el equipo médico del Hospital de Sant Joan de Deu. En esa guía se suavizan las exigencias de la Agencia Europea del Medicamento, recomendando no hacer exploraciones sistemáticas, sino sólo cuando el historial clínico del niño o su familia, lo aconsejen. (Fundación Sant Joan de Déu, coordinador, 2010).

El Departamento de Salud del Gobierno Vasco ha verificado si se están siguiendo

los protocolos establecidos, llegando a esta conclusión: “En cualquier caso, creemos

poder afirmar que es dudoso que se estén siguiendo todas estas pautas fundamentales en la práctica clínica de todos los profesionales que tratan farmacológicamente a estos niños” (Lasa-Zulueta A. Jorquera-Cuevas C., 2009).

Conclusiones

A la vista de los argumentos expuestos en este artículo, parece evidente que existe una falta de rigor diagnóstico y una excesiva utilización de la farmacología en el tratamiento de

una patología cuyas causas son múltiples, incluso sociales y no estrictamente genéticobiológicas. Hemos de buscar soluciones definitivas, que pueden requerir tratamientos diferentes en cada caso, y no quedarnos en la solución temporal que ofrecen los medicamentos.

Hay que interrogarse por las causas que están provocando ese posible TDAH, y actuar sobre ellas (Castells Cuixart M. Castells Cuixart P., 2012). Preguntemos cómo ha sido el desarrollo de ese niño, el entorno familiar, escolar, la alimentación, y actuemos en consecuencia, aplicando la terapia adecuada en cada caso.

Es de suma importancia tener en cuenta también las posibles disfunciones perceptivas,

visuales y auditivas, mucho más frecuentes de lo que parece, y que condicionan enormemente el aprendizaje escolar, al distorsionar la información ya en la fase de entrada. A la larga, estos problemas generan a su vez conductas disruptivas, aparentando un perfecto cuadro de TDAH.

Si finalmente hay que recurrir a la medicación, que sea como última opción, prescrita por un médico especializado en TDAH, siguiendo escrupulosamente los protocolos establecidos y haciendo un seguimiento contínuo de los efectos observados, tanto positivos como negativos, sin olvidar que la medicación, no constituye por sí sola, la solución. Citando al Dr. Pascual-Castroviejo:

“… si los estimulantes no se acompañan de otras medidas –la más efectiva es el apoyo y control familiar- quizá consigamos adictos a las sustancias pero no personas “libres” para actuar con independencia”

(Pascual-Castroviejo, 2009)

Tengamos la humildad de aprender de aquellos profesionales que están obteniendo excelentes resultados en el tratamiento del TDAH, sea cual sea la técnica que utilicen. Ellos, y no la industria farmacéutica, son los que han de marcar el camino a seguir.

Carles Alós Alcalde – Psicólogo y Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental

Brain Gym® es una marca registrada de la Fundación Educativa Kinesiología Brain Gym® Internacional /. Hacer clic en www.braingym.org o  www.braingymspain.org o www.kinemocions.com para obtener el nombre de un instructor cerca de usted.

Próximos Cursos y Actividades ® :

  • TFH-1 en Zaragoza, (6-7 mayo)
  • TFH-2 en Zaragoza, (6-7 mayo)
  • 7 Dimensiones del Aprendizaje / Brain Gym en Profundidad en Barcelona  (20-21/27-28 mayo)

Puedes apuntarte en een@kinemocions.com.

Para encontrar cursos o un instructor reconocido de Brain Gym, TMR o TFH, hacer clic en los mismos enlaces.

Artículos relacionados:

Les altres veritats del TDAH -05-: Interrogants en el tractament farmacològic del TDAH

TDAH = Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat

Article de Carles Alós Alcalde – Psicòleg i Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental en què exposen «Les altres veritats del TDAH.

Cinquena part: Interrogants en el tractament farmacològic del TDAH

El tractament de primera elecció per al TDAH, el metilfenidat, es va utilitzar inicialment

com analéptic en el tractament de la narcolèpsia i en la recuperació del coma induït per barbitúrics. És un compost derivat de la piperidina, d’estructura similar a les amfetamines Es comercialitza sota el nom de Rubifen®. va ser autoritzat a Espanya el 1981. Posteriorment va aparèixer Concerta® (2003) i Medikinet® (2007), la forma farmacèutica és d’alliberament perllongat.

No cura el TDAH. El seu efecte es limita a unes hores. A part de casos concrets, globalment considerats, els escolars que l’utilitzen no tenen a llarg termini millor rendiment acadèmic. (Advokat C. Vinci C., 2012) (Smith M.E. Farah M.J, 2011) (Volkow N.D. et al., 2011).

El seu mecanisme d’acció és complex, i no està encara ben definit. (Swanson J. et al,

2011) tot i que presenta clares similituds amb la cocaïna: s’uneix a receptors moleculars

similars en el cervell, incrementant els nivells de dopamina, però, a diferència

d’aquella, el metilfenidat triga molt més tant en fer efecte com en què aquest

desaparegui, pel que no té el mateix component addictiu (Volkow N. et al, 1999)

Segons els fabricants, està comprovat el seu efecte beneficiós a curt termini, millorant els nivells d’atenció i disminuint la hiperactivitat, al 70% de pacients. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2007).

Milers d’estudis semblen avalar la utilitat d’aquest fàrmac, però però, està documentat que els seus efectes favorables es dilueixen amb el temps. Els adolescents que han rebut medicació durant anys, no presenten millores significatives en comparació amb un altre tipus de teràpies. (Molina & al., 2009)

Tot i això, es comercialitza amb agressives campanyes publicitàries que subratllen que la seva eficàcia ha estat provada científicament. En l’informe sobre TDAH publicat pel Govern Basc, (Lhasa-Zulueta A. JorqueraCuevas C., 2009) es diu en relació a les campanyes publicitàries per fomentar la prescripció de metilfenidat:

«El greu problema que tals pràctiques comporta és que, amb la seva escassa o esbiaixada

fonamentació, contribueixen a la confusió i descrèdit de la comunitat metge-científica i de la validesa de les conclusions obtingudes de la veritable medicina basada en l’evidència. «

Se sol argumentar que la medicació és l’única opció vàlida i fiable, que les teràpies «alternatives» no estan demostrades científicament, i per tant, no es recomanen.

No obstant això, molts metges les utilitzen amb èxit i gaudeixen d’un merescut prestigi pels seus èxits clínics continuats. Milers de famílies i professionals podrien donar testimoni. Si es tracta d’ajudar els nens amb TDAH, no seria lògic aprendre d’ells i investigar en la direcció que ens assenyalen? ¿Hem d’esperar que aparegui l’article científic que beneeixi els seus mètodes terapèutics?

Siguem clars: investigar costa molts diners, i no està a l’abast de tots. qualsevol teràpia no farmacològica, per més efectiva que sigui, pot trigar dècades a ser demostrada, simplement per falta de recursos. A ningú li interessa invertir en investigació si després no va a obtenir una patent rendible. Així les coses, veiem que la major part d’investigacions estan finançades per la indústria farmacèutica, que decideix què i qui ha d’investigar a la seva conveniència.

La Guia Oficial de la Generalitat de Catalunya sobre el TDAH, partint del model biologista, recomana la medicació com a tractament principal. La guia desqualifica una llarga llista de teràpies amb gran facilitat (Tot i que algunes teràpies com l’homeopatia (Heiner, 2005) o el neurofeedback (Lansbergen, 2011) han publicat ja treballs doble cec amb resultats positius), fet que posa de manifest de nou el divorci existent entre les teràpies «oficials» i les «alternatives». Vint-i-dels autors d’aquesta publicació declaren conflicte d’interessos amb laboratoris farmacèutics. En una guia oficial potser seria desitjable un major grau d’independència i imparcialitat.

Alguns professionals de la salut opten per no sortir-gens ni mica del guió i romandre estrictament dins de la comunitat científica. Creuen que així ofereixen el millor als seus clients. Altres opten per utilitzar les eines que els funcionen, sense esperar a la seva validació empírica. Ens agradi o no, les dues postures coexisteixen i s’han de respectar. És el pacient el que ha de decidir com ser tractat i per a això, ha de rebre informació clara, rigorosa i objectiva.

Les xifres del metilfenidat

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya assenyala:

«El metilfenidat i l’atomoxetina s’han associat a efectes adversos greus, com trastorns cardíacs i psiquiàtrics, i poden produir retard de creixement a llarg termini. Els riscos d’aquests fàrmacs reforcen la necessitat d’una valoració acurada de la relació benefici-risc en aquesta població i justifiquen restringir el seu ús a casos molt especials «

(Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010)

¿S’està fent cas d’aquesta recomanació? Els números semblen indicar que no.

Segons dades facilitades per la Generalitat de Catalunya, el 2005 hi havia uns 5.000 pacients tractats amb metilfenidat. A principis de 2010 la xifra ascendia ja a 17.500, als quals cal afegir altres 800 tractats amb atomoxetina, un altre fàrmac el consum creix ràpidament. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010).

A nivell internacional, el 1990 el consum anual era de 2,8 tones. En quatre anys es va passar a 9 tones. Les Nacions Unides van donar la veu d’alarma sobre l’increment inusitat d’aquesta medicació en els nens, cridant l’atenció sobre el fet que només uns pocs metges (l’1%), estaven prescrivint totes les receptes. (Nacions Unides, Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents, 2011). A la reunió del Comitè dels Drets de l’Infant celebrat a Oslo al gener 2010, s’ha reiterat la preocupació per aquesta situació. (Nacions Unides, 2010).

En l’actualitat, el consum de metilfenidat sobrepassa les 44 tones anuals. EUA està al capdavant pel que fa a producció i consum. Deu milions de nens van ser diagnosticats de TDAH en 2010 als EUA. Això representa un augment de el 66% en deu anys. En l’actualitat, més de cinc milions estan medicats. Només en aquest país la factura per fàrmacs per al TDAH va ascendir el 2011 a gairebé 8.000 milions de dòlars. El doble que cinc anys enrere. (IMSD Institute for healthcare informatics, 2012). La facturació per TDAH ja supera a la despesa per vacunes.

Si es considera el consum de metilfenidat per cada mil habitants, el rànquing el lidera Canadà, amb 20 dosis diàries i Holanda amb 16. Tots dos països han multiplicat el consum per deu, en cinc anys. Als EUA ho han duplicat, passant de 7 a 15. Espanya està encara lluny d’aquestes xifres, però s’ha convertit en un dels primers productors i consumidors, amb un notable increment anual.

Consumim 2 dosis diàries per cada mil habitants, igual que a Alemanya, Bèlgica o Austràlia. També en aquests països s’ha doblat el consum en cinc anys. (Nacions Unides, Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents, 2011).

Ens agrada solucionar els problemes amb rapidesa i els medicaments ofereixen aparentment aquesta possibilitat. El 15% de la població espanyola consumeix tranquil·litzants. Vam comprar 52 milions d’unitats a l’any i altres 33 milions d’antidepressius, amb un increment del 6% anual. El TDAH s’ha convertit també als nens en grans consumidors de psicotròpics. Un es pregunta si no hem perdut el rumb.

¿Científicament demostrats?

En un recent article publicat a la revista del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs, Infocop, (De Vicente A. et al., 2012) es qüestiona obertament el model farmacològic en el tractament dels trastorns mentals, fent-se ressò d’estudis que revelen que l’eficàcia d’aquests medicaments és més que dubtosa. Una excel·lent recopilació sobre aquest tema es troba en el llibre recentment publicat pel Dr. Bentall (Bentall, 2011).

Sembla que el metilfenidat no se salva d’aquesta crítica. La Universitat d’Oregon, analitza cada any centenars d’articles científics publicats sobre una àmplia gamma de medicaments. El seu últim informe -de dues-centes pàgines- sobre fàrmacs per al TDAH, analitza amb rigor els procediments experimentals utilitzats per validar l’eficàcia d’aquests medicaments i posa en evidència nombrosos errors metodològics presents en aquestes investigacions, assenyalant que la pretesa eficàcia dels fàrmacs per al TDAH, no està tan demostrada com sembla (McDonagh MS et al., 2011).

Són segurs aquests medicaments?

Segons dades oficials, fins a gener de 2008 s’havien recollit a Espanya 77 notificacions per reaccions adverses, 40 de les quals es van considerar greus i dues d’elles, mortals. A l’abril 2010, es van duplicar, passant a 143.9 (Dels quals 27 van correspondre a Catalunya, considerant-se la meitat, greus.) (Centre de Farmacovigilància de Castella i Lleó, 2008).

El metilfenidat altera tots els circuits dopaminèrgics, no només els que a priori interessarien. Això inclou el sistema digestiu, el sistema immunitari i altres àrees cerebrals no directament vinculades amb l’atenció i la hiperactivitat. (Cavaliere C. et al., 2012), el que explica la llarga llista d’efectes secundaris que apareixen en els prospectes farmacèutics.

Els terapeutes que es mostren contraris a la medicació amb psicoestimulants per al TDAH, argumenten principalment que no està comprovat que la medicació sigui segura a llarg termini. (Sparks J.A. Duncan B.L., 2004). Crida l’atenció que tot i que s’utilitza el metilfenidat des de fa dècades, no n’hi hagi, entre els més de 11.000 estudis realitzats sobre el TDAH, cap que avaluï amb rigor les conseqüències de la medicació al llarg dels anys.

Un desinterès que genera sospites, ja que se sap que molts fàrmacs psiquiàtrics provoquen danys cerebrals després d’un ús continuat (Whitaker, 2005) i que el metilfenidat provoca canvis cerebrals en animals d’experimentació després d’una administració perllongada. (Gray, 2007) (Cavaliere C. et al., 2012) (Komatsu D.E. et al, 2012).

Freqüentment observem nens tristos, apagats, a partir del seu medicació: És la disfòria, un efecte secundari que es considera poc freqüent, en clara contradicció amb l’experiència quotidiana. Al congrés internacional de neuropediatria infantil celebrat al març 2012 a València, es va presentar una comunicació sobre la disfòria en la medicació amb metilfenidat. (Fernández E. Bernal N., 2012), en què els ponents reconeixien: «tot i que els canvis de caràcter són citats com rars pels diferents autors, en la nostra opinió no són tan rars «.

El 2009, l’Agència Europea del Medicament (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, 2009) va revisar la relació benefici-risc del metilfenidat, arran d’informes que ho associaven a trastorns cardiovasculars, psiquiàtrics i cerebrovasculars. Es va concloure que la relació benefici-risc és favorable, sempre que es respectin unes certes condicions d’ús, que han d’aparèixer en els prospectes, i que inclouen, entre altres, la realització prèvia d’un examen cardiovascular i psiquiàtric.

La Generalitat de Catalunya, fent-se ressò d’aquestes directrius internacionals va aconsellar el 2010 que es realitzaran aquestes exploracions. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2010).

Curiosament, el mateix any va publicar la Generalitat la Guia del TDAH, que va elaborar l’equip mèdic de l’Hospital de Sant Joan de Deu. En aquesta guia es suavitzen les exigències de l’Agència Europea del Medicament, recomanant no fer exploracions sistemàtiques, sinó només quan l’historial clínic del nen o la seva família, ho aconsellin. (Fundació Sant Joan de Déu, coordinador, 2010).

El Departament de Salut del Govern Basc ha verificat si s’estan seguint els protocols establerts, arribant a aquesta conclusió: «En qualsevol cas, creiem poder afirmar que és dubtós que s’estiguin seguint totes aquestes pautes fonamentals en la pràctica clínica de tots els professionals que tracten farmacològicament a aquests nens «(Lhasa-Zulueta A. Jorquera-Coves C., 2009).

Conclusions

A la vista dels arguments exposats en aquest article, sembla evident que hi ha una manca de rigor diagnòstic i una excessiva utilització de la farmacologia en el tractament de una patologia les causes són múltiples, fins i tot socials i no estrictament genéticobiológicas. Hem de buscar solucions definitives, que poden requerir tractaments diferents en cada cas, i no quedar-nos en la solució temporal que ofereixen els medicaments.

Cal interrogar-se per les causes que estan provocant aquest possible TDAH, i actuar sobre elles (Castells Cuixart M. Castells Cuixart P., 2012). Preguntem com ha estat el desenvolupament d’aquest nen, l’entorn familiar, escolar, l’alimentació, i actuem en conseqüència, aplicant la teràpia adequada en cada cas.

És de summa importància tenir en compte també les possibles disfuncions perceptives,

visuals i auditives, molt més freqüents del que sembla, i que condicionen enormement l’aprenentatge escolar, a distorsionar la informació ja en la fase d’entrada. A la llarga, aquests problemes generen al seu torn conductes disruptives, aparentant un perfecte quadre de TDAH.

Si finalment cal recórrer a la medicació, que sigui com a última opció, prescrita per un metge especialitzat en TDAH, seguint escrupolosament els protocols establerts i fent un seguiment continu dels efectes observats, tant positius com negatius, sense oblidar que la medicació, no constitueix per si sola, la solució. Citant el Dr. Pascual-Castroviejo:

«… Si els estimulants no s’acompanyen d’altres mesures -la més efectiva és el suport i control familiar- potser aconseguim addictes a les substàncies però no persones» lliures «per actuar amb independència»

(Pascual-Castroviejo, 2009)

Tinguem la humilitat d’aprendre d’aquells professionals que estan obtenint excel·lents resultats en el tractament del TDAH, sigui quina sigui la tècnica que utilitzin. Ells, i no la indústria farmacèutica, són els que han de marcar el camí a seguir.

Carles Alós Alcalde – Psicòleg i Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental

«Brain Gym ® és una marca registrada de la Fundació Internacional de Kinesiologia Educativa Edu-K® Brain Gym ®. Feu clic a www.braingym.org o ww.braingymspain.org o www.kinemocions.com per obtenir el nom d’un instructor a prop vostre. «

Propers Cursos i Activitats® :

  • TFH-1 a Zaragoza, (6-7 maig)
  • TFH-2 a Zaragoza, (6-7 maig)
  • 7 Dimensions de l’Aprenentatge / Brain Gym en Profunditat a Barcelona  (20-21/27-28 maig)

Pots apuntar-te a een@kinemocions.com.

Per a torbar cursos o un instructor reconegut de Brain Gym, TMR o TFH, feu clic als mateixos enllaços.

Articles relacionats:

  • L’efecte de retenir els reflexes primitius en l’aprenentatge, els comportaments i el benestar (3 parts): http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-1/, http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-2/ http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-3/
  • Llegir és un Miracle: http://kinemocions.com/leer-es-un-milagro/
  • Llegir és com jugar a futbol: http://kinemocions.com/leer-es-como-jugar-al-futbol/
  • És vostè un «Geni» per al «Geni» del seu fill ?: http://kinemocions.com/es-usted-un-ge…nio-de-su-hijo/
  • Comencem per saber: Què és Brain Gym ?: http://kinemocions.com/empecemos-por-…e-es-brain-gym/
  • Llibre de Brain Gym per al professorat: http://kinemocions.com/libro-de-brain…el-profesorado/
  • Consultor Brain Gym ®, una nova professió amb futur: http://kinemocions.com/consultor-brai…ion-con-futuro/
  • Kinesiologia Educativa Com construïm el nostre mapa del món ?: http://kinemocions.com/kinesiologia-e…mapa-del-mundo/
  • Bases fisiològiques de l’aprenentatge: http://kinemocions.com/bases-fisiolog…el-aprendizaje/
  • Anem a fons: Quins són els Objectius de Brain Gym ®, Edu-K®: http://kinemocions.com/vayamos-a-fond…rain-gym-edu-k/
  • Aprendre amb tot el cervell: http://kinemocions.com/aprender-con-todo-el-cerebro/
  • Brain Gym ® ajuda a millorar les conductes desafiants dels adolescents: http://kinemocions.com/brain-gym-ayud…s-adolescentes/
  • La Integració de TOT el CERVELL: http://kinemocions.com/la-integracion…odo-el-cerebro/
  • El cervell integrat és la resposta a la Dislèxia: http://kinemocions.com/el-cerebro-int…-a-la-dislexia/
  • Creant «Moments» per ensenyar: http://kinemocions.com/creando-momentos-para-ensenar/
  • L’estrès pot ser el camí del és-quatre: http://kinemocions.com/el-estres-pued…-del-es-cuatro/
  • Cors en joc: http://kinemocions.com/corazones-en-juego/
  • Resultats de la Investigació sobre Lectura i BrainGym®: http://kinemocions.com/resultados-de-…ura-y-braingym/
  • Nens en construcció: http://kinemocions.com/ninos-en-construccion/
  • Potencial i Possibilitats: http://kinemocions.com/potencial-y-posibilidades/
  • Què és el nou comprenent el cervell ?: http://kinemocions.com/que-es-lo-nuev…ndo-el-cerebro/
  • Aprovar l’examen amb Brain Gym®: http://kinemocions.com/aprobar-el-exa…-con-brain-gym/
  • Definint Kinesiologia Educativa, Brain Gym ® o Edu-K®: http://kinemocions.com/definiendo-kin…in-gym-o-edu-k/
  • El Mapa del Moviment: http://kinemocions.com/el-mapa-del-movimiento/
  • Comentaris sobre els beneficis de Brain Gym ® i Edu-K® que han millorat la vida d’algunes persones (primera part): http://kinemocions.com/comentarios-so…-primera-parte/
  • Comentaris sobre els beneficis de Brain Gym ® i Edu-K® que han millorat la vida d’algunes persones (segona part): http://kinemocions.com/comentarios-so…-segunda-parte/
  • Ara existeixo com a persona: http://kinemocions.com/ahora-existo-como-persona/
  • Brain Gym m’ha transformat …: http://kinemocions.com/brain-gym-me-ha-transformado/
  • Preparats per a l’Escola = ‘Preparats per seure !: http://kinemocions.com/preparados-par…-para-sentarse/
  • Michel Quast coneix la Kinesiologia Educativa gràcies a Guislaine Freedman -1-2-: kinemocions.com/michel-quast-conoce-la-kinesiologia-educativa-gracias-a-guislaine-freedman-1/, http://kinemocions.com / michel-Quast-coneix-la-kinesiologia-educativa-gràcies-a-guislaine-Freedman-2 /
  • Coaching de moviment: http://kinemocions.com/coaching-de-movimiento/
  • Guislaine Freedman és la meva mare Brain Gym ®: http://kinemocions.com/guislaine-freedman-es-mi-madre-brain-gym/
  • Brain Gym ajuda a les persones grans o sèniors. Estudi a la Xina: http://kinemocions.com/brain-gym-ayuda-a-las-personas-mayores-o-seniors-estudio-en-china/
  • Logopèdia & Brain Gym: http://kinemocions.com/?p=4576&preview=true
  • Al Servei de Brain Gym ® Edu-K®: http://kinemocions.com/al-servicio-de-brain-gym-edu-k/
  • Què és la Discalcúlia ?: http://kinemocions.com/que-es-la-discalculia/
  • El teu cos crida ‘AIGUA !: http://kinemocions.com/tu-cuerpo-grita-agua/
  • Investigacions sobre Brain Gym ® 01-02: http://kinemocions.com/investigaciones-sobre-brain-gym-01/ http://kinemocions.com/investigaciones-sobre-brain-gym-02/
  • La Lectura és «escoltar» el Llenguatge Escrit: http://kinemocions.com/la-lectura-es-escuchar-el-lenguaje-escrito/
  • KINESIOLOGIA EDUCATIVA. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A L’AULA i LA VIDA: http://kinemocions.com/4829/
  • Port del Potencial: http://kinemocions.com/puerto-del-potencial-meeting-internacional-brain-gym-2016/
  • Potencial il·limitat: http://kinemocions.com/potencial-ilimitado/
  • Brain dance – Preparant el terreny –: http://kinemocions.com/brain-dance-preparando-el-terreno/
  • Beneficis de Brain dance: http://kinemocions.com/beneficios-de-brain-dance/
  • Desenvolupament de Patrons: http://kinemocions.com/desarrollo-de-patrones/
  • Jo sóc bilingüe: http://kinemocions.com/yo-soy-bilingue/
  • Investigacions sobre el bilingüisme: http://kinemocions.com/investigaciones-…e-el-bilinguismo
  • Avantatges de ser bilingüe: http://kinemocions.com/ventajas-de-ser-bilingue-2/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/ca/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-de-noam-chomsky/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -2- de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-2-de-noam-chomsky/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -3- de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/4930/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -4- de Noam Chomsky:http://kinemocions.com/ca/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-4-de-noam-chomsky/
  • Kinemocions en marxa:  http://kinemocions.com/kinemocions-en-marcha/
  • Kinesiologia del Desenvolupament -1-2-3: http://kinemocions.com/kinesiologia-del-desarrollo-1/, http://kinemocions.com/kinesiologia-del-desarrollo-2/, http: // kinemocions. com / kinesiologia-del-desenvolupament-3 /
  • MBL® Blocs de Construcció per a Nens amb Necessitats Educatives Especials: http://kinemocions.com/brain-gym/mbl-bloques-de-construccion-del-aprendizaje-para-ninos-con-necesidades-educativas-especiales/
  • Relaxar el Reflex Tònic Simètric del Coll -RTSC- i incrementar l’enfocament visual: http://kinemocions.com/relajar-el-reflejo-tonico-simetrico-del-cuello-rtsc-e-incrementar-el-enfoque-visual/
  • HURRA per les MARES CORATGE !!!: http://kinemocions.com/hurra-por-las-madres-coraje/
  • Accu & MTC per integrar Reflexos Primitius: http://kinemocions.com/accu-mtc-para-integrar-reflejos-primitivos/
  • L’Elefant complet: http://kinemocions.com/el-elefante-completo/
  • El meu fill «té» un problema. Solucions efectives per a pares, fills i …: http://kinemocions.com/mi-hijo-tiene-un-problema-soluciones-efectivas-para-padres-hijos-y/
  • Llibres: Moviment i aprenentatge: Wombat & his mates song book / The children ‘s song book de Brendan O’Hara: http://kinemocions.com/libros-movimiento-y-aprendizaje-wombathis-mates-song-book-the-childrens-song-book-de-brendan-ohara/
  • Divertir seriosament amb els Reflexos Primitius … calmar-se i centrar-se amb ADHD: http://kinemocions.com/divertirse-seriamente-con-los-reflejos-primitivos-calmarse-y-centrarse-con-adhd/
  • Brain Gym & Teràpia del Moviment Rítmic: http://kinemocions.com/brain-gym-b-terapia-del-movimiento-ritmico/

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies