Las otras verdades del TDAH -04-: Sobre las causas del TDAH

TDAH = Déficit de Atención e Hiperactividad

Artículo de Carles Alós Alcalde – Psicólogo y Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental en la que exponen “Las otras verdades del TDAH.

Cuarta parte: Biológicas:

El TDAH es un desequilibrio bioquímico y/o estructural

Se han realizado miles de trabajos científicos en busca de la causa bioquímica, estructural y/o genética del TDAH. Los resultados apuntan a que existen desequilibrios estructurales y en los niveles de ciertos neurotransmisores en los niños afectados, cuya causa sería

genética. Pero no ocurre en todos los casos, ni mucho menos. Para acabar de desconcertar a los científicos, muchos niños que muestran esos desequilibrios no padecen sin embargo, ningún síntoma de TDAH.

Neurotransmisores:

Varios estudios señalan que hay pequeños cambios en la cantidad de neurotransmisores

disponibles en los niños afectados de TDAH, especialmente la dopamina y la noradrenalina. (Hutchinson, 2009) Por consiguiente, se recetan productos que la incrementan, como si la solución consistiera simplemente en restablecer los niveles adecuados.

Sin embargo, la relación seguramente no es tan directa, y las bajas tasas de dopamina pueden deberse a múltiples factores. Por ejemplo, a bajos niveles de zinc, que es imprescindible para regularla. De ser así, el tratamiento correcto debería tener como objetivo el zinc, y no la dopamina. Por cierto, curiosamente el metilfenidato no funciona bien en niños con bajos niveles de zinc.

La complejidad del funcionamiento de una sola de nuestras neuronas rebasa nuestra

capacidad de imaginación. No digamos la del cerebro en su conjunto. Cuando ingerimos

productos químicos que alteran la bioquímica cerebral, se produce un impacto global, y no

siempre en la dirección deseada. No es de extrañar los numerosos efectos secundarios

que eso conlleva y pone en evidencia nuestra gran ignorancia en cuanto a la fisiología del

sistema nervioso.

Estructurales:

Se han descrito posibles diferencias en cuanto a la morfología y tamaño del cerebro de los niños con TDAH. No existen estudios concluyentes, y cabe señalar que cuando se

evalúan niños medicados durante años, puede que estemos midiendo las consecuencias de los fármacos y no del TDAH.

Por otro lado, se ha de clarificar que las diferencias morfológicas no son sinónimo de

patología. Es interesante recordar en este sentido los trabajos de John Lorber. Este neuró-logo británico analizó cientos de pacientes aquejados de hidrocefalia, con encéfalos severamente disminuidos. Muchos de ellos no presentaban ningún tipo de sintomatología, y hacían vida completamente normal. Sus trabajos están comentados en Science, bajo el significativo título: “¿Realmente es necesario tu cerebro?” (Lewin, 1980).

Genéticos:

Parece demostrado un cierto componente genético en el TDAH (Williams M.N. et al.,

2010), pero sin que se pueda establecer una relación causa-efecto directa. La genética

puede predisponer a padecer TDAH, pero no obligatoriamente.

Suelen encontrarse varios casos de TDAH en la misma familia y es muy común que, en el caso de gemelos, ambos presenten los síntomas, lo cual apoya la hipótesis genética (Dueñas, 2006). Sin embargo, hay que considerar que las familias no sólo comparten los genes, sino también otros factores ambientales clave. Por ejemplo, las pautas educativas y la alimentación. Los estudios en gemelos idénticos muestran una elevada concordancia,

pero no en todos los casos. Ser bioquímica y genéticamente exactamente igual a un

hermano gemelo con TDAH, no implica necesariamente padecerlo también. (La epigenética puede arrojar mucha luz en este campo ).

Es muy probable que el TDAH se inicie durante el embarazo. (Sapolsky, 2008).

Hay evidencia científica clara de que la alimentación de la madre y sus niveles de estrés durante la gestación, influyen de manera determinante sobre el desarrollo del sistema

nervioso del niño. En embarazos estresados disminuye en el feto el número de neuronas

y sus conexiones. Sabemos que los bebés prematuros, incluso de pocas semanas,

tienen más probabilidades de padecer TDAH en el futuro, y que esa probabilidad

aumenta cuanto más se adelanta el parto. (Kurth, 2009).

Sería razonable investigar más en qué condiciones nacieron los niños con TDAH (Grizenko N. et al., 2008). En algunos hospitales, los partos “normales” son casi

una rareza. Lo habitual son las cesáreas y los partos inducidos (Se ha señalado que la utilización de oxitocina para provocar el parto podría estar vinculada al desarrollo posterior de TDAH, pero no hay estudios que lo confirmen), sin respetar los plazos que marca la naturaleza. Los partos en fin de semana casi han desaparecido.

La alimentación: somos lo que comemos

La nutrición es un factor importante a tener en cuenta cuando hablamos de TDAH. (Konofal E. et al., 2007) (Harding K.L. et al., 2003). En los niños afectados se suele encontrar desequilibrios en aminoácidos esenciales y déficit de ácidos grasos, minerales y vitaminas. (Castells Cuixart P., 2007). Algunos de ellos, como el zinc o el hierro, son imprescindibles para fabricar dopamina y noradrenalina, entendiendo así por qué su carencia puede provocar TDAH. Asímismo se ha comprobado que la hiperactividad se reduce con suplementos de magnesio en niños con déficit de este

elemento. (Ottobonoi F. Ottobonoi A., 2003). La exposición al plomo está claramente

asociada a la falta de atención y a la hiperactividad. Durante décadas el plomo se utilizó como aditivo en las gasolinas y se ha emitido a la atmósfera en grandes cantidades.

(Nigg J.T. et al., 2010).

En lo referente a la alimentación, los ácidos grasos omega 3 y omega 6 son quizás los más estudiados. Son esenciales para el desarrollo del sistema nervioso ya que forman parte importante de la estructura de la membrana celular, que es el verdadero “cerebro” de las células. (Szkup-Jablonska, 2012). La investigación realizada hasta la fecha,

apunta claramente a recomendar el aporte suplementario de omega 3 y 6, ya que no

suelen estar en cantidades suficientes en nuestra dieta occidental actual. (Miller,

1997) (Sinn N., 2007) (Quintero, 2009) (Harding, 2003) (Richardson A.J., 2002) (Jarrin Motte, 2011). Su administración no provoca ningún efecto secundario.

Se ha asociado el consumo de altos niveles de azúcar con el TDAH, y concretamente con

la hiperactividad. (Johnson R.J. et al., 2011). En Oslo, se estudió el efecto de los refrescos

azucarados sobre una muestra de más de 7000 niños, observando una relación evidente entre su consumo y trastornos mentales. (Lien L. et al., 2006) Sigue siendo un tema controvertido, pero algunos niños presentan conductas que se podrían calificar de “adicción” al azúcar.

El entorno: no somos, nos hacemos

Se suele decir que dado que el TDAH tiene una causa biológica-genética, no es posible

hacer nada para prevenirla. Pero, … ¿y si hubiera también causas ambientales?

La hipótesis de que los factores psicosociales no tienen nada que ver con el déficit de atención, ha sufrido un duro revés con la publicación de un estudio realizado en Suecia, sobre una muestra de más de un millón de niños. Las tasas más altas de TDAH las encontraron en los hijos de madres con bajo nivel académico, en familias monoparentales y en familias que recibían prestaciones sociales. (Hjern, 2010). El estudio demuestra, que al menos en Suecia, los niños medicados para el TDAH no se encuentran repartidos por igual en todos los estamentos sociales.

El Dr. Alan Sroufe y sus colegas de la Universidad de Minnesota, hicieron un seguimiento longitudinal a 180 niños nacidos de familias pobres. Al final de la adolescencia, la mitad había recibido un diagnóstico psiquiátrico, y el 14% presentaban los síntomas de TDAH. (Sroufe, 2012).

En otra interesante investigación en la que participaron más de mil niños, se comprobó

una relación entre el número de horas dedicadas a ver la televisión y el TDAH. Los

niños de uno a tres años, que más veían TV, fueron los que tuvieron más problemas a partir de los 7 años. (Christakis D.A. et al., 2004).

Cada hora de TV incrementaba en un 10% el riesgo de padecer TDAH. (Aunque no queda muy claro en este estudio si los niños podían ver TV con libertad o en función de la permisividad de los padres, lo cual matizaría bastante sus conclusiones. Para algunos niños con TDAH, la TV tiene un efecto casi hipnótico, que buscan voluntariamente).

Un dato a tener en cuenta, pues podría explicar una buena parte de la actual “epidemia”

de TDAH. Los niños se “enganchan” ante imágenes visuales que cambian con rapidez.

Los anuncios de juguetes explotan esta característica introduciendo numerosos planos en sus spots televisivos. Es posible que este tipo de entrenamiento de la atención constituya luego un obstáculo a la hora de intentar mantener una atención sostenida, como requieren las tareas escolares. Niños que no pueden prestar atención en clase durante más de unos minutos, quedan sin embargo absortos durante horas jugando a la videoconsola. (Se ha verificado la producción de dopamina en tareas que exigen concentración, como jugar con una videoconsola. (Koepp M.J. et al., 1998)).

La motivación es la otra parte de la cuestión. En una comunicación del Dep. de Educación

de la Generalitat de Cataluña se dice:

“…alumnos que no son capaces de estar atentos en el aula y en cambio pueden permanecer quietos y muy concentrados en otro tipo de tareas. Parece pues que el factor “motivación” puede jugar un papel muy importante en la atención y la concentración. En base a esta consideración es necesario realizar investigaciones que estudien el papel del factor motivación en el constructo del TDAH”

(Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2009)

La actividad física, tiene también un efecto positivo. Algo tan sencillo como dar un paseo

diario por el parque, reduce los niveles de hiperactividad. (Faber Taylor A. Kuo F.E.,

2008).

Resulta pues evidente, que el TDAH depende en gran medida de factores sociales, y por

tanto se puede y se debe intervenir para evitarlo:

“Uno de los más profundos hallazgos en la neurociencia de la conducta en los años recientes ha sido la clara evidencia de que el desarrollo del cerebro está moldeado por la experiencia.”

(Sroufe, 2012)

…. Continúa la próxima semana….

Carles Alós Alcalde – Psicólogo y Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental

Brain Gym® es una marca registrada de la Fundación Educativa Kinesiología Brain Gym® Internacional /. Hacer clic en www.braingym.org o  www.braingymspain.org o www.kinemocions.com para obtener el nombre de un instructor cerca de usted.

Próximos Cursos y Actividades ® :

  • TFH-1 en Zaragoza, (6-7 mayo)
  • TFH-2 en Zaragoza, (6-7 mayo)
  • 7 Dimensiones del Aprendizaje / Brain Gym en Profundidad en Barcelona  (20-21/27-28 mayo)

Puedes apuntarte en een@kinemocions.com.

Para encontrar cursos o un instructor reconocido de Brain Gym, TMR o TFH, hacer clic en los mismos enlaces.

Artículos relacionados:

Les altres veritats del TDAH -04-: Sobre les causes del TDAH

TDAH = Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat

Article de Carles Alós Alcalde – Psicòleg i Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental en què exposen «Les altres veritats del TDAH.

Quarta part: Sobre les causes del TDAH

Biològiques: El TDAH és un desequilibri bioquímic i / o estructural

S’han realitzat milers de treballs científics a la recerca de la causa bioquímica, estructural i / o genètica del TDAH. Els resultats apunten que hi ha desequilibris estructurals i en els nivells de certs neurotransmissors als nens afectats, la causa seria

genètica. Però no passa en tots els casos, ni molt menys. Per acabar de desconcertar els científics, molts nens que mostren aquests desequilibris no pateixen però, cap símptoma de TDAH.

Neurotransmissors:

Diversos estudis assenyalen que hi ha petits canvis en la quantitat de neurotransmissors

disponibles en els nens afectats de TDAH, especialment la dopamina i la noradrenalina. (Hutchinson, 2009) Per tant, es recepten productes que la incrementen, com si la solució consistís simplement en restablir els nivells adequats.

No obstant això, la relació segurament no és tan directa, i les baixes taxes de dopamina poden deure a múltiples factors. Per exemple, a baixos nivells de zinc, que és imprescindible per a regular-la. Si és així, el tractament correcte hauria de tenir com a objectiu el zinc, i no la dopamina. Per cert, curiosament el metilfenidat no funciona bé en nens amb baixos nivells de zinc.

La complexitat del funcionament d’una sola de les nostres neurones depassa la nostra

capacitat d’imaginació. No diguem la del cervell en el seu conjunt. quan ingerim

productes químics que alteren la bioquímica cerebral, es produeix un impacte global, i no

sempre en la direcció desitjada. No és d’estranyar els nombrosos efectes secundaris

que això comporta i posa en evidència la nostra gran ignorància pel que fa a la fisiologia del sistema nerviós.

Estructurals:

S’han descrit possibles diferències pel que fa a la morfologia i mida del cervell dels nens amb TDAH. No existeixen estudis concloents, i cal assenyalar que quan es

avaluen nens medicats durant anys, pot ser que estiguem mesurant les conseqüències dels fàrmacs i no del TDAH.

D’altra banda, s’ha d’aclarir que les diferències morfològiques no són sinònim de

patologia. És interessant recordar en aquest sentit els treballs de John Lorber. Aquest neuro-logo britànic va analitzar centenars de pacients afectats de hidrocefàlia, amb encèfals severament disminuïts. Molts d’ells no presentaven cap tipus de simptomatologia, i feien vida completament normal. Els seus treballs estan comentats a Science, sota el significatiu títol: «Realment és necessari teu cervell?» (Lewin, 1980).

Genètics:

Sembla demostrat un cert component genètic en el TDAH (Williams M.N. et al.,

2010), però sense que es pugui establir una relació causa-efecte directa. la genètica

pot predisposar a patir TDAH, però no obligatòriament.

Solen trobar-se diversos casos de TDAH en la mateixa família i és molt comú que, en el cas de bessons, tots dos presentin els símptomes, la qual cosa dóna suport a la hipòtesi genètica (Dueñas, 2006). No obstant això, cal considerar que les famílies no només comparteixen els gens, sinó també altres factors ambientals clau. Per exemple, les pautes educatives i l’alimentació. Els estudis en bessons idèntics mostren una elevada concordança, però no en tots els casos. Ser bioquímica i genèticament exactament igual a un germà bessó amb TDAH, no implica necessàriament patir-també. (L’epigenètica pot donar molta llum en aquest camp).

És molt probable que el TDAH s’iniciï durant l’embaràs. (Sapolsky, 2008).

Hi ha evidència científica clara que l’alimentació de la mare i els seus nivells d’estrès durant la gestació, influeixen de manera determinant sobre el desenvolupament del sistema nerviós del nen. En embarassos estressats disminueix en el fetus el nombre de neurones i les seves connexions. Sabem que els nadons prematurs, fins i tot de poques setmanes, tenen més probabilitats de patir TDAH en el futur, i que aquesta probabilitat augmenta com més s’avança el part. (Kurth, 2009).

Seria raonable investigar més en quines condicions van néixer els nens amb TDAH (Grizenko N. et al., 2008). En alguns hospitals, els parts «normals» són gairebé

una raresa. L’habitual són les cesàries i els parts induïts (S’ha assenyalat que la utilització d’oxitocina per provocar el part podria estar vinculada al desenvolupament posterior de TDAH, però no hi ha estudis que ho confirmin), sense respectar els terminis que marca la natura. Els parts en cap de setmana gairebé han desaparegut.

L’alimentació: som el que mengem

La nutrició és un factor important a tenir en compte quan parlem de TDAH. (Konofal E. et al., 2007) (Harding K.L. et al., 2003). En els nens afectats se sol trobar desequilibris en aminoàcids essencials i dèficit d’àcids grassos, minerals i vitamines. (Castells Cuixart P., 2007). Alguns d’ells, com el zinc o el ferro, són imprescindibles per fabricar dopamina i noradrenalina, entenent així per què la seva manca pot provocar TDAH. Així mateix s’ha comprovat que la hiperactivitat es redueix amb suplements de magnesi en nens amb dèficit d’aquest element. (Ottobonoi F. Ottobonoi A., 2003). L’exposició al plom està clarament associada a la manca d’atenció i la hiperactivitat. Durant dècades el plom es va utilitzar com a additiu en les gasolines i s’ha emès a l’atmosfera en grans quantitats.

(Nigg J.T. et al., 2010).

Pel que fa a l’alimentació, els àcids grassos omega 3 i omega 6 són potser els més estudiats. Són essencials per al desenvolupament del sistema nerviós ja que formen part important de l’estructura de la membrana cel·lular, que és el veritable «cervell» de les cèl·lules. (Szkup-Jablonska, 2012). La investigació realitzada fins a la data,

apunta clarament a recomanar l’aportació suplementària d’omega 3 i 6, ja que no

solen estar en quantitats suficients a la nostra dieta occidental actual. (Miller,

1997) (Sinn N., 2007) (Quintero, 2009) (Harding, 2003) (Richardson A.J., 2002) (Jarrin Motte, 2011). La seva administració no provoca cap efecte secundari.

S’ha associat el consum d’alts nivells de sucre amb el TDAH, i concretament amb

la hiperactivitat. (Johnson R.J. et al., 2011). A Oslo, es va estudiar l’efecte dels refrescos

ensucrats sobre una mostra de més de 7000 nens, observant una relació evident entre el seu consum i trastorns mentals. (Lien L. et al., 2006) Segueix sent un tema controvertit, però alguns nens presenten conductes que es podrien qualificar de «addicció» al sucre.

L’entorn: no som, ens fem

Se sol dir que com que el TDAH té una causa biològica-genètica, no és possible

fer res per prevenir-la. Però, … i si hagués també causes ambientals?

La hipòtesi que els factors psicosocials no tenen res a veure amb el dèficit d’atenció, ha patit un dur revés amb la publicació d’un estudi realitzat a Suècia, sobre una mostra de més d’un milió de nens. Les taxes més altes de TDAH les van trobar en els fills de mares amb baix nivell acadèmic, en famílies monoparentals i en famílies que rebien prestacions socials. (Hjern, 2010). L’estudi demostra, que almenys a Suècia, els nens medicats per al TDAH no es troben repartits per igual en tots els estaments socials.

El Dr Alan Sroufe i els seus col·legues de la Universitat de Minnesota, van fer un seguiment longitudinal a 180 nens nascuts de famílies pobres. Al final de l’adolescència, la meitat havia rebut un diagnòstic psiquiàtric, i el 14% presentaven els símptomes de TDAH. (Sroufe, 2012).

En una altra interessant investigació en què van participar més de mil nens, es va comprovar una relació entre el nombre d’hores dedicades a veure la televisió i el TDAH. els nens d’un a tres anys, que més veien TV, van ser els que van tenir més problemes a partir dels 7 anys. (Christakis D.A. et al., 2004).

Cada hora de TV incrementava en un 10% el risc de patir TDAH. (Encara que no queda molt clar en aquest estudi si els nens podien veure TV amb llibertat o en funció de la permissivitat dels pares, la qual cosa matisaria bastant les seves conclusions. Per a alguns nens amb TDAH, la TV té un efecte gairebé hipnòtic, que busquen voluntàriament).

Una dada a tenir en compte, ja que podria explicar una bona part de l’actual «epidèmia»

de TDAH. Els nens es «enganxen» davant imatges visuals que canvien amb rapidesa.

Els anuncis de joguines exploten aquesta característica introduint nombrosos plànols en els seus espots televisius. És possible que aquest tipus d’entrenament de l’atenció constitueixi després un obstacle a l’hora d’intentar mantenir una atenció sostinguda, com requereixen les tasques escolars. Nens que no poden prestar atenció a classe durant més d’uns minuts, queden però absorts durant hores jugant a la videoconsola. (S’ha verificat la producció de dopamina en tasques que exigeixen concentració, com jugar amb una videoconsola. (Koepp M.J. et al., 1998)).

La motivació és l’altra part de la qüestió. En una comunicació del Dep. D’Educació

de la Generalitat de Catalunya es diu:

«… Alumnes que no són capaços d’estar atents a l’aula i en canvi poden romandre quiets i molt concentrats en un altre tipus de tasques. Sembla doncs que el factor «motivació» pot jugar un paper molt important en l’atenció i la concentració. En base a aquesta consideració cal fer investigacions que estudiïn el paper del factor motivació en el constructe del TDAH «

(Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2009)

L’activitat física, té també un efecte positiu. Una cosa tan senzilla com fer una passejada

diari pel parc, redueix els nivells d’hiperactivitat. (Faber Taylor A. Kuo F.E.,

2008).

Resulta doncs evident, que el TDAH depèn en gran mesura de factors socials, i per

tant es pot i s’ha d’intervenir per evitar-ho:

«Un dels més profunds troballes a la neurociència de la conducta en els anys recents ha estat la clara evidència que el desenvolupament del cervell està modelat per  l’experiència.»

(Sroufe, 2012)

…. Continua la setmana que vé….

Carles Alós Alcalde – Psicòleg i Coral Ruiz Viedma – Optometrista comportamental

«Brain Gym ® és una marca registrada de la Fundació Internacional de Kinesiologia Educativa Edu-K® Brain Gym ®. Feu clic a www.braingym.org o ww.braingymspain.org o www.kinemocions.com per obtenir el nom d’un instructor a prop vostre. «

Propers Cursos i Activitats® :

  • TFH-1 a Zaragoza, (6-7 maig)
  • TFH-2 a Zaragoza, (6-7 maig)
  • 7 Dimensions de l’Aprenentatge / Brain Gym en Profunditat a Barcelona  (20-21/27-28 maig)

Pots apuntar-te a een@kinemocions.com.

Per a torbar cursos o un instructor reconegut de Brain Gym, TMR o TFH, feu clic als mateixos enllaços.

Articles relacionats:

  • L’efecte de retenir els reflexes primitius en l’aprenentatge, els comportaments i el benestar (3 parts): http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-1/, http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-2/ http://kinemocions.com/el-efecto-de-retener-los-reflejos-primitivos-en-el-aprendizaje-el-comportamiento-y-el-bienestar-3/
  • Llegir és un Miracle: http://kinemocions.com/leer-es-un-milagro/
  • Llegir és com jugar a futbol: http://kinemocions.com/leer-es-como-jugar-al-futbol/
  • És vostè un «Geni» per al «Geni» del seu fill ?: http://kinemocions.com/es-usted-un-ge…nio-de-su-hijo/
  • Comencem per saber: Què és Brain Gym ?: http://kinemocions.com/empecemos-por-…e-es-brain-gym/
  • Llibre de Brain Gym per al professorat: http://kinemocions.com/libro-de-brain…el-profesorado/
  • Consultor Brain Gym ®, una nova professió amb futur: http://kinemocions.com/consultor-brai…ion-con-futuro/
  • Kinesiologia Educativa Com construïm el nostre mapa del món ?: http://kinemocions.com/kinesiologia-e…mapa-del-mundo/
  • Bases fisiològiques de l’aprenentatge: http://kinemocions.com/bases-fisiolog…el-aprendizaje/
  • Anem a fons: Quins són els Objectius de Brain Gym ®, Edu-K®: http://kinemocions.com/vayamos-a-fond…rain-gym-edu-k/
  • Aprendre amb tot el cervell: http://kinemocions.com/aprender-con-todo-el-cerebro/
  • Brain Gym ® ajuda a millorar les conductes desafiants dels adolescents: http://kinemocions.com/brain-gym-ayud…s-adolescentes/
  • La Integració de TOT el CERVELL: http://kinemocions.com/la-integracion…odo-el-cerebro/
  • El cervell integrat és la resposta a la Dislèxia: http://kinemocions.com/el-cerebro-int…-a-la-dislexia/
  • Creant «Moments» per ensenyar: http://kinemocions.com/creando-momentos-para-ensenar/
  • L’estrès pot ser el camí del és-quatre: http://kinemocions.com/el-estres-pued…-del-es-cuatro/
  • Cors en joc: http://kinemocions.com/corazones-en-juego/
  • Resultats de la Investigació sobre Lectura i BrainGym®: http://kinemocions.com/resultados-de-…ura-y-braingym/
  • Nens en construcció: http://kinemocions.com/ninos-en-construccion/
  • Potencial i Possibilitats: http://kinemocions.com/potencial-y-posibilidades/
  • Què és el nou comprenent el cervell ?: http://kinemocions.com/que-es-lo-nuev…ndo-el-cerebro/
  • Aprovar l’examen amb Brain Gym®: http://kinemocions.com/aprobar-el-exa…-con-brain-gym/
  • Definint Kinesiologia Educativa, Brain Gym ® o Edu-K®: http://kinemocions.com/definiendo-kin…in-gym-o-edu-k/
  • El Mapa del Moviment: http://kinemocions.com/el-mapa-del-movimiento/
  • Comentaris sobre els beneficis de Brain Gym ® i Edu-K® que han millorat la vida d’algunes persones (primera part): http://kinemocions.com/comentarios-so…-primera-parte/
  • Comentaris sobre els beneficis de Brain Gym ® i Edu-K® que han millorat la vida d’algunes persones (segona part): http://kinemocions.com/comentarios-so…-segunda-parte/
  • Ara existeixo com a persona: http://kinemocions.com/ahora-existo-como-persona/
  • Brain Gym m’ha transformat …: http://kinemocions.com/brain-gym-me-ha-transformado/
  • Preparats per a l’Escola = ‘Preparats per seure !: http://kinemocions.com/preparados-par…-para-sentarse/
  • Michel Quast coneix la Kinesiologia Educativa gràcies a Guislaine Freedman -1-2-: kinemocions.com/michel-quast-conoce-la-kinesiologia-educativa-gracias-a-guislaine-freedman-1/, http://kinemocions.com / michel-Quast-coneix-la-kinesiologia-educativa-gràcies-a-guislaine-Freedman-2 /
  • Coaching de moviment: http://kinemocions.com/coaching-de-movimiento/
  • Guislaine Freedman és la meva mare Brain Gym ®: http://kinemocions.com/guislaine-freedman-es-mi-madre-brain-gym/
  • Brain Gym ajuda a les persones grans o sèniors. Estudi a la Xina: http://kinemocions.com/brain-gym-ayuda-a-las-personas-mayores-o-seniors-estudio-en-china/
  • Logopèdia & Brain Gym: http://kinemocions.com/?p=4576&preview=true
  • Al Servei de Brain Gym ® Edu-K®: http://kinemocions.com/al-servicio-de-brain-gym-edu-k/
  • Què és la Discalcúlia ?: http://kinemocions.com/que-es-la-discalculia/
  • El teu cos crida ‘AIGUA !: http://kinemocions.com/tu-cuerpo-grita-agua/
  • Investigacions sobre Brain Gym ® 01-02: http://kinemocions.com/investigaciones-sobre-brain-gym-01/ http://kinemocions.com/investigaciones-sobre-brain-gym-02/
  • La Lectura és «escoltar» el Llenguatge Escrit: http://kinemocions.com/la-lectura-es-escuchar-el-lenguaje-escrito/
  • KINESIOLOGIA EDUCATIVA. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A L’AULA i LA VIDA: http://kinemocions.com/4829/
  • Port del Potencial: http://kinemocions.com/puerto-del-potencial-meeting-internacional-brain-gym-2016/
  • Potencial il·limitat: http://kinemocions.com/potencial-ilimitado/
  • Brain dance – Preparant el terreny –: http://kinemocions.com/brain-dance-preparando-el-terreno/
  • Beneficis de Brain dance: http://kinemocions.com/beneficios-de-brain-dance/
  • Desenvolupament de Patrons: http://kinemocions.com/desarrollo-de-patrones/
  • Jo sóc bilingüe: http://kinemocions.com/yo-soy-bilingue/
  • Investigacions sobre el bilingüisme: http://kinemocions.com/investigaciones-…e-el-bilinguismo
  • Avantatges de ser bilingüe: http://kinemocions.com/ventajas-de-ser-bilingue-2/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/ca/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-de-noam-chomsky/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -2- de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-2-de-noam-chomsky/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -3- de Noam Chomsky: http://kinemocions.com/4930/
  • «10 Estratègies de Manipulació» a través dels mitjans» -4- de Noam Chomsky:http://kinemocions.com/ca/10-estrategias-de-la-manipulacion-a-traves-de-los-medios-4-de-noam-chomsky/
  • Kinemocions en marxa:  http://kinemocions.com/kinemocions-en-marcha/
  • Kinesiologia del Desenvolupament -1-2-3: http://kinemocions.com/kinesiologia-del-desarrollo-1/, http://kinemocions.com/kinesiologia-del-desarrollo-2/, http: // kinemocions. com / kinesiologia-del-desenvolupament-3 /
  • MBL® Blocs de Construcció per a Nens amb Necessitats Educatives Especials: http://kinemocions.com/brain-gym/mbl-bloques-de-construccion-del-aprendizaje-para-ninos-con-necesidades-educativas-especiales/
  • Relaxar el Reflex Tònic Simètric del Coll -RTSC- i incrementar l’enfocament visual: http://kinemocions.com/relajar-el-reflejo-tonico-simetrico-del-cuello-rtsc-e-incrementar-el-enfoque-visual/
  • HURRA per les MARES CORATGE !!!: http://kinemocions.com/hurra-por-las-madres-coraje/
  • Accu & MTC per integrar Reflexos Primitius: http://kinemocions.com/accu-mtc-para-integrar-reflejos-primitivos/
  • L’Elefant complet: http://kinemocions.com/el-elefante-completo/
  • El meu fill «té» un problema. Solucions efectives per a pares, fills i …: http://kinemocions.com/mi-hijo-tiene-un-problema-soluciones-efectivas-para-padres-hijos-y/
  • Llibres: Moviment i aprenentatge: Wombat & his mates song book / The children ‘s song book de Brendan O’Hara: http://kinemocions.com/libros-movimiento-y-aprendizaje-wombathis-mates-song-book-the-childrens-song-book-de-brendan-ohara/
  • Divertir seriosament amb els Reflexos Primitius … calmar-se i centrar-se amb ADHD: http://kinemocions.com/divertirse-seriamente-con-los-reflejos-primitivos-calmarse-y-centrarse-con-adhd/
  • Brain Gym & Teràpia del Moviment Rítmic: http://kinemocions.com/brain-gym-b-terapia-del-movimiento-ritmico/

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies