Deu estratègies de manipulació mediàtica, social i econòmica.

09/11/2017

L’Educació està en totes i cadascuna de les nostres cèl·lules, en tot el nostre cos. Ens afecta a tots els nivells tant en la perspectiva personal, com de salut i de relacions socials.

Per això resulta tan important l’oferir a cada persona la possibilitat de ser autoresponsable en el viatge de la seva pròpia evolució vital, la qual cosa fem de forma sistemàtica amb les tècniques de Kinesiologia Educativa que promovem en aquest blog.

Us donem la Benvinguda a Edu-K, la tècnica que ofereix possibilitats de ser un mateix en la presa de les pròpies decisions vitals amb una consciència personal plena.

L’any passat us vam parlar de les tècniques de manipulació mediàtica que el filòsof i lingüista Noam Chomsky ha sintetitzat en:

Deu estratègies de manipulació mediàtica, social i econòmica.

Podeu trobar explicacions directes sobre les mateixes a youtube: https://www.youtube.com/watch?v=-ZLrQphY2cI.

No obstant això, donada la situació actual que vivim a Espanya, no està de més recordar-les perquè puguem fer-nos una idea de com es fan servir a hores d’ara per les persones que gestionen el poder polític i els mitjans de comunicació socials. Aquí les teniu segons es citen en el text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les “:

  1. L’estratègia de la distracció.

L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix en desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació amb distraccions continuades i d’informacions insignificants.

L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.

El seu objectiu principal és el de “Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real.

Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar; de tornada a la granja com els altres animals.

2. Crear problemes i després oferir solucions.

Aquest mètode també s’anomena “problema-reacció-solució”.

Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar.

Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.

O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat.

Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, n’hi ha prou en aplicar-la gradualment, a comptagotes, durant anys consecutius.

És d’aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) es van imposar durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents…

Tots aquests canvis haurien provocat una revolució si s’haguessin aplicat d’una sola vegada.

4. L’estratègia de diferir.

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment actual, per a una aplicació futura.

És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.

Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament.

Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millor demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat.

Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar amb resignació la mesura quan arribi el moment.

5.  Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.

La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonacions particularment infantils, moltes vegades pròximes a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura petita o un deficient mental.

Quan més s’intenta enganyar l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant.

Per què?

“Si un es dirigeix ​​a una persona com si tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, per la seva suggestionabilitat, tendirà, amb molta probabilitat, a una resposta o reacció desproveïda d’un sentit crític com lho fa una persona de 12 anys o menys.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió.

Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per provocar un curt circuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus.

D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments …

7.  Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud.

“La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siguin i romanguin impossibles d’assolir per a les classes inferiors”.

8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.

Promoure el públic a creure que està de moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte, mal parlat, admirador de gent sense cap talent, a menysprear l’intel·lectual, exagerar el valor del culte al cos i el menyspreu de l’esperit ….

9. Reforçar la autoculpabilitat.

Fer creure a l’individu que només ell és el culpable per la seva pròpia desgràcia, per la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços.

Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu s’autodevalúa i es culpa, per aquesta raó es genera un estat depressiu, la qual cosa provoca com a efecte la inhibició de la seva acció.

I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels darrers 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una ruptura creixent entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Sorgeix de nou la rellevància de l’Educació.

Hi ha un acord tàcit pel qual sembla que l’Educació afecta només el “moblament” del cap.

Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament.

El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’individu comú del que ell mateix es coneix.

Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Noam Chomsky (Filòsof i Lingüista)

Visions Alternatives

Isabel Compan Fernández, novembre 2017

“Brain Gym ® és una marca registrada de Breakthroughs International a la Fundació Internacional de Kinesiologia Educativa Edu-K® Brain Gym ®. Feu clic a www.braingym.org o ww.braingymspain.org o www.kinemocions.com per obtenir el nom d’un instructor a prop vostre. “

Propers Cursos i Activitats® :

    • RMTi-1® Moviments Rítmics per a l’Enfoc, l’Organització i la Comprensió a Barcelona (25-26 de Novembre de 2017)
    • RMTi-1® Moviments Rítmics per a l’Enfoc, l’Organització i la Comprensió a Vidakine, Barcelona (16-17 de Desembre de 2017)
    • RMTi-2®  Moviments Rítmics per a les Emocions, la Memòria i el Comportament a Barcelona (9-10 de Desembre de 2017)
    • Brain Gym 101® Intensiu, a Barcelona (27-28-29-30 de Desembre de 2017)
    • Actualització per a Instructors de Brain Gym, a Barcelona  (13 de Gener de 2018)
    • RMTi-1® Moviments Rítmics per a l’Enfoc, l’Organització i la Comprensió a  Brescia, Italia (20-21 de Gener de 2018)
    • RMTi-2®  Moviments Rítmics per a les Emocions, la Memòria i el Comportament a Brescia, Itàlia (27-28 de Gener de 2018)
    • RMTi-2®  Moviments Rítmics per a les Emocions, la Memòria i el Comportament a Vidakine, Barcelona (3-4 de Febrer de 2018)
    • RMTi-3®  Moviments Rítmics per a la Lectura i l’Escriptura a Barcelona (8-9 de Febrer de 2018)
    • RMTi- Enfronta les teves pors®  Moviments Rítmics per a l’expressió i la comunicació a Barcelona (10-11 de Febrer de 2018)
    • RMTi-1® Moviments Rítmics per a l’Enfoc, l’Organització i la Comprensió a Zaragoza (24-25 de Febrer de 2018)
    • RMTi-2®  Moviments Rítmics per a les Emocions, la Memòria i el Comportament a Zaragoza (10-11 de Març de 2018)

Pots  consultar-los al calendari de la Web: www.kinemocions.com o apuntar-te a een@kinemocions.com.

Per a trobar cursos o un instructor reconegut de Brain Gym, TMR o TFH, feu clic als mateixos enllaços.

Articles relacionats:

Deixa un comentari