Alimentació macrobiòtica

09/07/2015

Alimentacion
Alimentaci
ó
 macrobiòtica, la seva història i característiques principals

La Macrobiòtica no és exclusivament una dieta o un règim. És un estil de vida. Té com a objectiu principal ajudar-nos a desenvolupar el nostre potencial humà, a deixar-nos guiar per la lleis de la natura des d’un punt de vista biològic (a través de l’alimentació), ecològic, social i espiritual (tractant als altres amb amor i comprensió, i assumint la nostra responsabilitat (com una petita baula d’una gran cadena d’éssers i fenòmens).

L’origen etimològic de la Macrobiòtica és la paraula grega “Macro – Gran” i “Bios – Vida”. I no vol dir només “Gran vida”. També la capacitat de viure d’una forma grandiosa i magnífica. A aquest nivell, l’alimentació és important, essencial, perquè ens dóna la base biològica, la salut per gaudir la vida en tot el seu esplendor. I per tenir sensibilitat amb el que ens envolta.

La paraula Macrobiòtica, va ser utilitzada per filòsofs grecs com Hipòcrates. Al segle XVIII per un professor de medicina alemany, metge personal de Goethe, anomenat Christoph Von Hufeland que va escriure un llibre: “La Macrobiòtica, l’art de perllongar la Vida”. On prescriu recomanacions molt semblants a les de la Macrobiòtica moderna. A finals del segle XIX, un metge de l’exèrcit japonès, Sagen Ishisuka, es va curar d’una malaltia de ronyons incurable des de la medicina al·lopàtica, seguint un règim alimentari basat en cereals integrals i verdures. Ell va fundar la primera organització macrobiòtica, denominada “Sokuiokai”, i va ser extremadament famós al Japó a finals del segle XIX, principis del XX.

Per Ishizuka tots els problemes de salut i socials, tenen com a origen una mala nutrició, particularment un desequilibri entre Sodi-Potassi. I gràcies a ell tots els problemes podien ser corregits adoptant una pràctica alimentària apropiada per a la constitució biològica humana, especialment, la utilització de cereals integrals i verdures com aliments principals.

El treball de Ishizuka va ser continuat i desenvolupat per George Ohsawa que als anys 30 va portar aquests ensenyaments a Europa, especialment a França i Bèlgica; Ohsawa va escriure desenes de llibres i va ser relativament conegut a França, però d’una forma general, el que més es coneix d’ell, és una pràctica alimentària macrobiòtica extremadament restrictiva que no s’adapta bé (al meu entendre) a la vida moderna. Tot i que Ohsawa tenia una concepció extremadament profunda de la pràctica macrobiòtica, recomanant des dietes molt simples, monodietes, fins règims amb una quantitat acceptable de productes animals i petita quantitat d’alcohol.

Ohsawa aconsellava segons la condició específica de cada individu. Per a ell, practicar la Macrobiòtica era menjar, seguint les necessitats, en constant canvi, de cada un. Per a algunes persones dejunar pot ser la millor teràpia, per a altres menjar bastant varietat i divertir serà la solució. Encara que en la pràctica diària dels cereals integrals i les verdures continuen sent els aliments més indicats per a l’ésser humà, i conseqüentment aquells que més ajuden a crear i mantenir la salut.

Els ensenyaments de George Ohsawa van ser en la generació següent escampades pels seus deixebles orientals particularment Michio i Aveline Kushi, Herman i Cornelia Aihara, Tomio i Bernardete Kikuchi, Shizuko Yamamoto, Clim Yoshimi, entre d’altres. I en la generació actual especialment per estudiosos europeus i americans.

Michio Kushi, resident als Estats Units, va desenvolupar un model alimentació més simple de comprendre i més adaptat a la vida moderna denominat “dieta macrobiòtica Estàndard” (Standard Macrobiòtic Diet), el model alimentari més utilitzat per la majoria dels practicants de la macrobiòtica actualment.

Natalia Miguel Vazquez